-----------------------------
Titelles per a contar contes
-----------------------
Els tres porquets
--
Les titelles
--
El conte
----------------------
La caputxeta vermella
--------------------------
Titelles: La rateta presumida
Conte: La Rateta Presumida
----------------------------
....isqué un gegant de quatre braces d'alt. ... més negre que la suja i gros com el millor gegant.
Aquell gegant anava calçat amb babutxes com un moro, abillat amb saragüells de seda blava - cada camal gros com una soca d'ametler - , una faixa roja i un jupetí tot brodat de mitges llunes i estreles senceres.
Gegant del Romaní, Benifallim (l'Alcoià). Negre, alt, gros i immens. Té poders meravellosos i quan es troba algú, li demana que li lliure el seu fill per a servir-lo al seu castell encantat. Diuen que és família d'altres gegants que van pel món raptant jovenets, com l' ogre de la caputxa negra, de qui parlarem més avant. En el seu castell viu una princesa encantada.
A diferencia d'altres criatures, practica la caça amb parany. S'amaga a les serres frondoses, com el Rontonar de Benifallim, de manera que només deixa entreveure els cabells, idèntics a un matoll de romer o romaní, amb el perill que se’l comfongui i el despistat acabi rebent. Compte amb que estireu, quan aneu a collir romaní a la muntanya.
------------------------------------------
El gegant del Romaní. Hi havia una vegada un forner anomenat Batiste Geroni. Batiste tenia cinc fills, el major es deia Adolfet. Una nit freda i fosca, Batiste pujà a la serra del Rontonar a per romaní per al seu forn. Quan anà a agafar el romer, estirà i tornà a estirar fins que eixí un gegantot molt enfadat. Aquell gegant demanà que li donara el seu fill major Adolfet i si no ho feia mataría tots els seus fills. Batiste tornà a sa casa i digué a Adolfet que anara amb ell, aleshores donà el seu fill al gegant. Desprès arribaren a un castell molt gran, i el gegant li va donar les normes a seguir: quan el gegant parlara, l’Adolfet havia de callar, de nit ningú podia encendre la llàntia, ni parlar res i cada dia es trobarien en la taula gran i a continuació es posaría a treballar, també li va prohibir anar per l´altra part del castell. Una nit, de sobte va entrar una cosa estranya en la seua cambra i va desapareixer, l´Adolfet va passar molta por. Va arribar l'hivern i el gegant va deixar que l’Adolfet anara a casa per Nadal, però no podia explicar res de la vida en el castell, va contar-li a la seva àvia que passava molta por totes les nits perque apareixia un ser estrany en el seu llit i desprès desapareixia. La seva àvia li va dir que encenguera una llum, però Adolfet va dir que si feia això el gegant el mataría, aleshores li va aconsellar, que ho fera rápidament. Quan tornava de regrès al castell, Adolfet va trobar uns animals que li varen donar uns poders màgics, i quan va arribar,va descobrir que la cosa estranya era una xica normal i corrent, que estava en la mateixa situació. A la fi, la parella es posà d´acord i enganyen el gegant, utilitzant els poders màgics, aconsegueixen matar-lo. Adolfet i Enriqueta es casaren i viviren junts per sempre.
---------------
El Gegant del romaní
Anem a escoltar i a llegir les aventures d'Adolfet, Enriqueta i el Gegant del Romaní. Aquesta és una de les rondalles més conegudes de l'escriptor Enric Valor. Rondalles que va anar recopilant pels diferents pobles valencians.
Una vegada que la hagen treballat, intentarem fer titelles per a representar-ho als d'infantil.
Enric Valor: 'El gegant del romaní' (I)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada